Edat Contemporània

Descobriments i teories


William Herschel va ser un dels primers astrònoms en estudiar las nebulosas, a més també va descobrir Urà, les seves llunes i les llunes de Saturn. Laplace va publicar el 1799 el seu llibre Mecànica Celest i va descobrir la invariabilitat de l'eix de les òrbites planetàries.Max Planck al 1918 va rebre el Premi Nobel de física per la creació de la mecànica quàntica. Harlow Shapley defensava les idees de que el Sol no es trobava al centre de la Via Làctia.
Edwin Hubble va ser un dels més importants astrònoms nord-americans del segle XX, famós principalment per haver demostrat l'expansió de l'univers. Hubble va contradir a Shapley i va dir que les nebuloses espirals no eren simples cúmuls de gas dins de la via làctia sinó veritables galàxies independents. Albert Einstein va exposar la seva teoria de la relativitat general en què va dir que la percepció de l'espai i el temps depenen de l'estat de moviment d'un observador. Einstein también va dir que l'univers s'expandeix cap a tots costats, a partir d'un moment inicial es creu que aquesta expansió pot ser constant o aturar-se en algun moment determinat.

 

 

Missions espacials

 

El Programa Apol·lo va començar al juliol de 1960 quan la NASA va anunciar un projecte a continuació de les missions Mercury que tenia com a objectiu el sobrevol d'astronautes al voltant del nostre satèl·lit, destinades a localitzar una zona per aterritzar en un vol a la Lluna, però els plans inicials es van veure modificats al 1961 amb l'anunci del president John F. Kennedy  d'enviar un home a la Lluna i tornar-ho a a la terra abans que finalitzés la dècada. Al 1961 Yuri Gagarin va ser el primer home en anar a l'espai amb la nau Vostok 1. Apol·lo 11 és el nom de la missió espacial que els Estats Units van enviar a l'espai el 16 de juliol de 1969; va ser la primera missió tripulada a arribar a la superfície de la Lluna. L'Apol·lo 11 va ser impulsat per un coet Saturn V, des de la plataforma. el 20 de juliol de 1969, Neil Armstrong, Edwin Buzz Aldrin i Michael Collins a bord de l' Apol·lo 11 van trepitjar la Lluna. Apol·lo va ser un dels triomfs més importants de la tecnologia moderna. Sis missions van aconseguir posar-se sobre la superfície lunar amb un sol error: la missió Apol·lo 13 no va poder concretar la seva meta per l'explosió del tanc d'oxigen líquid del mòdul de servei, però la tripulació va tornar fora de perill. Abans d'això es van provar els sistemes de vol en diversos llançaments automàtics, i només hi va haver dues proves tripulades del sistema Apol·lo en òrbita terrestre i dues missions orbitals a la Lluna. Perquè les naus Apol·lo arribessin al seu destí va ser necessari la construcció del coet Saturn 5, el més gran construït per la NASA que mesurava 110,64 m d'altura. El vehicle tenia tres etapes. L'última etapa es cremava per enviar a la nau Apol·lo fora de l'òrbita terrestre i situar-la en camí a la Lluna. El desembre de 1972 el Programa Apol·lo arribava a la seva fi. En la missió Apol·lo 11 Armstrong i Aldrin solament van estar 2 hores i mitja caminant sobre la superfície, mentre que en la Apollo 17 les caminades van arribar a un total de 22 h. D'altra banda, la missió del Apol·lo 17 va ser la primera a incloure a un científic, es tractava del geòleg Harrison Schmitt.


Satèlits


El 4 octubre 1957 va ser llançat l'Sputnik 1 per la Unió Soviètica, va ser el primer satèl·lit artificial de la història, va obtenir informació pertanyent a la densitat de les capes altes de l'atmosfera i la propagació d'ones de ràdio en la ionosfera. Es van utilitzar els senyals de ràdio per obtenir informació sobre la concentració dels electrons en la ionosfera, La temperatura i la pressió que es van codificar en forma de xiulets de ràdio , indicant que el satèl·lit no havia estat perforat per un meteorit.Les seves transmissions van funcionar durant tres setmanes, fins que van fallar les bateries químiques de la nau. El primer satèl·lit que van llançar el Estat Units va ser l'Explorer 1, que va ser llançat satisfactoriament, el 31 de gener de 1958. El 3 de novembre de 1957 la gossa Laika va ser el primer animal viu en orbitar la Terra, ho va fer a bord de la nau soviètica Sputnik 2, un mes després de que el satèl·lit Sputnik 1 fos posat en òrbita, Laika va morir entre cinc i set hores després del llançament, la causa de la seva mort va ser, probablement una combinació de l'estrès patit i el sobreescalfament que, potser va ser ocasionat per un desperfecte del sistema de control tèrmic de la nau, la seva experiència va demostrar que és possible que un organisme suporti les condicions de gravetat, obrint camí així a la participació humana en vols espacials; després de Laika, la URSS enviaria a l'espai 12 gossos dels quals 5 arribarien vius de tornada a terra.

 

El Telescopi espacial Hubble va ser posat en òrbita el 24 d'abril de 1990 com un projecte conjunt de la NASA, podia captar imatges de l'espai i d'algunes galàxies.