Edat mitjana

La cultura grega va seguir florint mentre Grècia va ser part de l'Imperi romà. Però al segle IV d.c , aquest Imperi es va enfonsar sota les invasions dels pobles germànics i asiàtics. Per aquesta mateixa època, Roma va adoptar el cristianisme, i els cristians, que havien estat perseguits cruelment pels romans , van rebutjar tot el que tingués a veure amb la cultura dels seus antics opressors. Tota la "filosofia grecoromana” va ser substituïda per una nova visió del món, basada íntegrament en la religió cristiana. El món només podia estudiar a través de la Bíblia, interpretada literalment, i el que no estigués en la Bíblia no tenia que despertar cap interès pels cristians. Així, la Terra va tornar a ser plana, i les teories gregues van ser substituides per àngels que movien els planetes segons els designés Déu.

 

La cosmologia medieval distingia en l'univers dues regions amb característiques ben diferenciades: l'esfera sublunar que contenia quatre elements : fred, calor, sequedat i humitat, i la regió celest , poblada de cossos perfectes sense rugositats.A la regió sublunar era el lloc central i inferior era el propi de la terra, element fred i sec; sobre ella es situava l'aigua, les qualitats eren la fredor i la humitat, a sobre hi havia l'aire, que era calent i humit, i, per fi, la part més alta corresponia al foc, càlid i sec.Durant l'edad mitjana es creia que la terra era el centre del univers ( teoria geocèntrica), els planetes i el Sol se situaven al seu voltant dins d'unes esferes de cristall.A més creien que les rotacions que feien els planetes eren causades pel poder dels àngels.

Al voltant del segle XIV es creia que la terra era plana i que acabava en un punt. Cristòfor Colom volia arribar a l'Orient des d'Europa viatjant cap a l'Oest, però va topar amb un continent, Amèrica. Tot i que ell no es va adonar de que estava en un altre continent. Anys més tard es van adonar de que la terra era rodona.

 

Els àrabs van continuar els estudis astronòmics aportant treballs importants que tindrien posterior repercussió en l'astronomia occidental: van traduir l'Almagesto (un tractat astronòmic escrit al segle II per Claudi Ptolomeu d'Alexandria, contenia el catàleg estel·lar més complet de l'antiguitat en el qual es descriuvien: el sistema geocèntric i el moviment de les estrelles i els planetes). Els àrabs a més van donar nom i van catalogar a molts estels. Els seus principals astrònoms eren Al-Batani, Al Sufi i Al-Farghani. Aquests coneixements van arribar a Europa Central amb les invasions turques d'Europa Oriental al llarg del segle XV. Els àrabs a més van inventar l'astrolabi (un antic instrument que permetia determinar la posició de les estrelles).

 

El rei Alfons X (Alfons el Savi, segle XIII) va començar a traduir antics textos astronòmics com: les Taules alfonsies, unes taules astronòmiques que contenien les posicions exactes dels cossos celestes i que informaven del moviment dels respectius cossos celestes. L'objectiu d'aquestes taules era calcular la posició del Sol, la Lluna i els planetes d'acord amb el sistema de Ptolomeu. Personatges com Johannes Müller va començar a realitzar observacions astronòmiques i va plantejar que la Terra no es trobava en repòs i que l'univers no podia ser finit.