Egipcis

 

Els egipcis es basaven en la seva religió per entendre el cosmos, però tot i així tenien uns coneixements molt avançats d'astronomia. Per als egipcis, Atum, el déu pare va engendrar a Chu i Tefnut, l'aire i la humitat, i aquests van engendrar a Nut i Geb, el cel i la Terra, qui al seu torn van engendrar els altres déus del panteó egipci. Al principi, el cel i la Terra estaven units, però Chu, l'aire, els va separar, formant  així un món habitable. Per als egipcis, l'Univers era una caixa, allargada de nord a sud tal com el seu país; al voltant de la Terra fluïa el riu Ur-Nes, un dels seus braços era el Nil, que naixia al sud. Durant el dia, el Sol recorria el cel d'orient a ponent; durant la nit, envoltava la Terra pel nord en un vaixell que navegava pel riu Ur-Nes i amagava la seva llum dels humans darrere de les altes muntanyes de la vall Dait. Per als egipcis, el cel estava representat per Nut, una deesa amb cos de dona que estenia les seves extremitats per formar tot el firmament. Geb (la terra) representava  els quatre punts cardinals on es recolzava Nut. A través de Nut, Amon-Ra (el Sol), transitava el Nil amb  la seva barca
Per als egipcis, en el començament existia el Caos que en egipci es diu Nun. Aquest es representava com un oceà turbulent i infinit.  D'aquest mar havien aparegut la Terra i la vida. Sobre la Terra es trobava el cel abombat per alguns, pla per a altres. En algunes representacions es veu una cúpula simbolitzant el cel i la deessa Nut amb les estrelles i els planetes suspesos del seu cos. El riu Nil representava la Via Làctia. Els egipcis suposaven que les estrelles eren focs i les seves flames es formaven a la Terra i pujaven al cel . Els egipcis van crear un calendari on tenien com a base el moviment de la Lluna, però més tard va tenir com a base el moviment del Sol . La durada del seu any era de 365 dies. El seu any es trobava dividit en 3 temporades: La inundació, la sombra i la collita. Els egipcis van inventar el rellotge de Sol, el rellotge d'aigua i el Merkhet, una mena d'astrolabi que permetia determinar les posicions de les estrelles al cel.