Grecs

Els grecs eren grans matemàtics i filòsofs que en aquella època van fer avaçar la ciència. Alguns pensadors grecs concebien el món com a resultat de processos naturals i no com una obra dels déus. Molts filòsofs grecs creien que en l'estat inicial de l'Univers tot estava barrejat; a partir d'aquesta barreja van sorgir parells d'oposats: calent i fred, mullat i sec, etc. Les interaccions entre si van produir els cossos celests , d'una banda, la Terra,amb les seves plantes i animals. Els filòsofs creien que la Terra era un disc pla que flotava al centre d'una esfera. Però, ja al segle V aC, els grecs s'havien adonat, a través de diversos indicis, que la Terra és rodona. El primer a afirmar-ho va ser Pitàgores; segurament va arribar a aquesta conclusió a partir de fets observats . Segons ell la Terra havia de ser esfèrica ja que l'esfera és el cos geomètric més perfecte.

 

Se sap que els filòsofs de l'escola pitagòrica Ecfanto i Heràclides van proposar que és la Terra la que gira al voltant del seu eix en un dia i no les estrelles, tot i que encara creien que el recorregut anual del Sol es devia a que girava al voltant de la Terra en un any. Pel que sembla, el primer home en la història que va proposar el sistema heliocèntric, segons el qual la Terra gira al voltant del Sol, va ser Aristarc de Samos, qui va viure a Alexandria al segle III aC . Malauradament, no es conserva cap document escrit originalment per Aristarc, tot i que el que es coneix d'ell és per referències en escrits d'altres filòsofs. Aquesta teoria segles més tard la va elaborar Copèrnic.


No tots els filòsofs grecs acceptaven que la Terra, aparentment tan ferma i sòlida, pogués posseir algun moviment propi. De fet, Plató i Aristòtil van sostenir el contrari, i van ser ells qui van influir en l'edad mitjana. Plató (427-347 aC) va descriure la seva visió de la creació de l'univers. Segons ell el món s'havia creat a partir de quatre elements: aire, aigua, foc i terra. Aquests elements al seu torn havien creat els éssers vius: els déus que habiten al cel, els ocells que viuen en l'aire, els animals que habiten a la terra i a l'aigua etc. L'Univers havia de ser esfèric i per tant els astres s'havien de moure circularment.


Aristòtil (384-322 aC) va declarar que la Terra era esfèrica i que es trobava immòbil al centre de l'Univers. Sent el cel, amb tots els seus astres, el que girava al voltant d'ella. Aristòtil creia que el Sol, la Lluna i els planetes estaven adherits a esferes rotants. Les estrelles, al seu torn, es trobaven fixes sobre una esfera que girava al voltant de la Terra. Però quan algú preguntava a Aristòtil què hi havia més enllà de l'esfera estel·lar, ell responia que més enllà, res existia.


Aristòtil va adoptar el sistema del seu contemporani Eudoxio, que explicava el moviment dels planetes. Aquest model consistia d'un conjunt d'esferes concèntriques, el centre comú era la Terra, i que giraven unes sobre les altres al voltant d'eixos. Els astrònoms grecs van ser els primers a tractar de mesurar les dimensions del món en què vivien, sense basar-se en especulacions o mites. Aristarc de Samos que va sostenir la teoria heliocèntrica, va intentar determinar la distància entre la Terra i el Sol. Eratòstenes, que va viure a Alexandria al segle II aC, va aconseguir mesurar amb èxit el radi de la de la Terra.

 

Eratòstenes va trobar que la Terra tenia una circumferència de 252.000 estadis, més o menys unitats modernes i prenent el valor més probable de l'estadi 39.690 quilòmetres, podem afirmar que al segle II aC, els grecs tenien una excel·lent idea de les mides de la Terra i la Lluna i de la distància que els separa, però situaven al Sol molt més prop del que es troba.L'últim astrònom grec de l'Antiguitat va ser Ptolomeu que va viure a Alexandria al segle II aC, les seves idees van influir notablement en l'Europa de l'edat mitjana. Ptolomeu va acceptar la idea que la Terra és el centre del Univers i que els cossos celestes giren al voltant d'ella. Aquesta teoria la va anomenar teoria geocèntrica.