Renaixement

En l'época renaixentista la visió del univers va donar un gir radical, marcat pels descobriments científics.  Els científics principals d'aquellaèpoca que van fer importants descobriments van ser:  Nicolau Copèrnic, Galileo Galilei, Johannes Kepler, Isaac Newton, i Charles Darwin.

 

Nicolau Copèrnic:

 

Va nèixer a Torún, Alemanya el 1473 i va morir a Frombork el 1543. Va ser un celèbre astrònom polonès. Copèrnic és considerat el fundador de l'astronomia moderna, ja que va establir les bases que van permetre a Galileu Galilei i a Isaac Newton culminar la revolució astronòmica, Copèrnic va capgirar radicalment la visió del cosmos prevalent fins aleshores. Nicolau va ser matemàtic, astrònom, metge, traductor, artista, clergue catòlic, jurista, governador, líder militar, diplomàtic i economista. L'atronomia era nomès un passatemps per a ell, tot i que va ser aquest passatemps el que el va fer cèlebre. La teoria de Copèrnic va contradir la de Ptolomeu , i també a la filosofia d'Aristòtil. La teoria deia així: el Sol es trobava al centre del univers i la Terra, que girava una vegada al dia sobre el seu eix, completava cada any una volta al voltant d'ell. Aquest sistema es va anomenar teoria heliocentrista (el sol al centre de l'univers). Aquesta teoria era l'oposició de la teoria geocentrista ( la terra al centre del univers). La ruptura bàsica que representava per a la ideologia religiosa medieval, la substitució d'un cosmos amb l'home com a centre del univers féu que Copèrnic dubtés de publicar la seva obra per tal d'evitar problemes amb l'Església. No fou fins el 1543 que aparegué la primera edició del De Revolutionibus Orbium Coelestium. En aquesta obra proposava diferents hipòtesis:

 


1. El món (l'Univers) és esfèric.

2. La Terra també és esfèrica.

3. El moviment dels cossos celestes és regular, i circular. Distingeix diversos tipus de moviments:

3.1. Moviment diürn: causat per la rotació de la Terra en 24 hores i no pas de tot l'Univers.

3.2. Moviment anual del Sol: causat per la translació de la Terra al voltant del Sol en un any.

3.3. Moviment mensual de la Lluna al voltant de la Terra.

3.4. Moviment planetari: causat per la composició del moviment propi i el de la Terra.

4. El cel és immens comparat amb la magnitud de la Terra.

5. L'ordre de les òrbites celestes. Després de criticar l'ordre que l'astronomia ptolemaica assignava als planetes, dóna l'ordre correcte d'acord amb l'allunyament del Sol.

 

 

 

 

 

 


Galileo Galilei:

  

Galileo va nèixer a Pisa el 15 de febrer de 1564. El seu pare volia que ell es dediquès a la medicina i tot i que va començar aquesta carrera es va adonar que el que li agradava eren les matemàtiques. Va ser professor primer a Pisa i desprès a Pádua.


Però el moment clau en la seva vida va ser quan va rebre una carta d'un antic alumne seu que li parlava d'un instrument a Holanda que permetia veure objectes llunyans com si estigués allà mateix. Galileo es va posar a investigar i va fabricar la seva propia versió del telescopi, tal i com el coneixem. Galileo va aconseguir multiplicar per vint el tamany dels objectes observats. Amb el telescopi Galileo va poder demostrar que la lluna no era un astre perfecte com aseguraven les teories aristoteliques que seguien presents en l'època; sino que tenia una superfície irregular repleta de valls i muntanyes.

 

També va demostrra que el sol tenia taques. Però el major descobriment que va fer va ser a finals de 1610 quan es va donar compte de que Júpiter tenia quatre astres que giraven al seu voltant. Avui aquestes quatre llunes s'anomenen satelits galileians. I va ser aquest descobriment el que va fer convèncer a Galileo de que la terra no era el centre del univers, sino que girava al voltant del sol junt amb els altres planetes. Galileo defensar publicament la validesa de la teoria heliocèntrica suggerint que la terra no era el melic del univers, sino un planeta més que girava al voltant del Sol. I va ser aquest atreviment que va desencadenar la furia dels partidaris de la teoria d'Arsitòtil, que en aquell moment es va considerar una blasfèmia. En 1633 Galileo va ser obligat davant el sant ofici ( inquisició de Roma) a rebutjar i detestar públicament les teories copernicanes que ell havia defensat.


Les seves obres van ser prohibides i s'el va condemnar de per vida a un arrest domiciliari a la seva casa de Florencia, on va morir cec i malalt en 1642. Diu la llegenda que quan el van obligar a negar les seves idees va pronunciar en llatí “e pur si muove” ( i tot i axí es mou) per defensar encara que fós en veu baixa el que li havia revelat el seu telescopi, amb aquelles paraules volia dir que permés que li fessin prohibir la terra es seguiria movent al voltant del Sol.

 

 

Johannes Kepler:


Va nèixer el 1571 a Ratisbona (Alemanya)i va morir el 1630. Kepler va ser astrònom i matemàtic alemany i una figura clau en la revolució científica. És conegut, fonamentalment, pel descobriment de les lleis sobre el moviment dels planetes que va plasmar en les seves obres “Astronomia Nova” i “Harmonices Mundi”. Va ser ajudant del també astrònom Tycho Brahe i matemàtic de la cort de l'emperador Rodolf II. També va proporcionar una de les bases per a la teoria de la gravitació universal elaborada per Isaac Newton. Kepler incorporà arguments religiosos i raonaments en els seus treballs. Kepler creia que Déu havia creat el món d'acord a un pla que era accessible a través de la raó. Kepler va publicar les Tabulae rudolphine, una obra en la que describia la distanca i la posició dels planetes. Però degut a la guerra dels trenta anys Kepler no va poder publicar la seva obra ja que la contrareforma catòlica li va requisar .Així que no es va poder publicar fins al 1627. Amb tots aquests problemes relacionats amb la Contrareforma Catòlica , Kepler va acabar rebutjant per complet la religió.

 

Tres lleis de Kepler:

 

- Els planetes tenen òrbites el·líptiques i el Sol és en un dels focus.

- Els planetes no es mouen uniformement, sinó que viatgen a menys velocitat quan són més lluny del Sol.

- El quadrat dels períodes dels planetes són proporcionals al cub de la distància mitjana al Sol. Aquesta llei, anomenada també llei harmònica, junt amb les altres lleis permetia unificar, predir i comprendre tots els moviments dels astres.

 

Amb aquestes lleis Kepler va marcar un abans i un després en la història de la ciència. Kepler va ser l'últim astròleg i es va convertir en el primer astrònom rebutjant la fe i les creences i explicant els fenòmens per la mera observació.

 

 

Isaac Newton:


Va nèixer el 4 de gener de 1643. Fou un físic, matemàtic i filòsof anglès. Newton fou el primer que demostrà que les lleis naturals governen els moviments de la Terra, i dels objectes celestes. Newton també va crear un model matemàtic per a les lleis de Kepler del moviment dels planetes a partir de la llei de la gravitació universal. Així va ampliar-les demostrant que les òrbites no podien ser solament el·líptiques sinó que també podien ser hiperbòliques i parabòliques. Newton també va contribuir en la física i en les matemàtiques enunciant els principis de conservació de la quantitat de moviment i del moment angular. Va construir el primer telescopi reflector, va participar en el càlcul infinitesimal, va demostrar el teorema del binomi generalitzat , etc. Newton és l'autor dePhilosophiae Naturalis Principia Mathematica, publicat el 1687 . En aquest llibre descriu la llei de la gravitació universal i les tres lleis del moviment (lleis de la inèrcia). Els descobriments matèmatics i físics de Newton no haurien sigut possibles sense les lleis de Kepler. El més sorprenent de tot és que Newton era religiòs, potser ho feia per que el deixessin publicar les seves obres , però el cas és que Newton va dir aquesta frase: "Que gran és Déu, i la nostra ciència una menudesa!".

 

Obres de Newton:

 

- Method of Fluxions (1671)

- Opticks (1704)

- Arithmetica Universalis (1707)

- Philosophiae Naturalis Principia Mathematica



 

 

Charles Darwin: 


Va nèixer el 12 de febrer de 1809 i va morir el 19 d'abril de 1882. Fou un naturalista anglès, que va explicar juntament amb William Wallace , que totes les espècies han evolucionat al llarg del temps a partir d'avantpassats comuns mitjançant la selecció natural. Aquesta teoria la van anomenar darwinisme i està actualment acceptada. Darwin i Wallace van arribar separadament a les mateixes conclusions per explicar l'origen de la gran diversitat d'éssers vius que existeixen. Segons el darwinisme no hi ha cap tendència característica en les espècies que les obligui a evolucionar en una direcció determinada. L'evolució és un procès obert sense un final determinat i únic. Això va fer baixar l'espècie humana del lloc privilegiat que se li suposava en la naturalesa. El seu llibre més famòs va ser l'origen de les espècies. Aquest va causar una revolució tan gran que el mateix dia que es va publicar s'hi van exhaurir tots els exemplars. Darwin proposava que l'origen i l'evolució de les espècies té lloc per selecció natural. En la seva obra hi van influir diversos fets. Als vint-i-dos anys Darwin es va enrolar com a naturalista en el vaixell HMS Beagle. Va viatjar al voltant del món durant cinc anys, al llarg dels quals va fer moltíssimes observacions i va poder recopilar gran quantitat d'informació fonamental per construir la seva teoria. A les illes Galápagos, un arxipèlag d'origen volcànic situat a l'oceà Pacífic, Darwin va trobar nombroses proves que posteriorment van ser clau per a l'elaboració de la teoria de l'evolució.

 

L'evolució per selecció natural

 

La teoria de l'evolució , proposa que la selecció natural és el mecanisme pel qual les espècies canvien al llarg del temps. Aquests són alguns dels principals punts que sustenten aquesta teoria:

 

- Entre els organismes es dóna una lluita per a la supervivència. Els recursos del medi són limitats. Si neixen més individus dels que poden sobreviure, entre ells es produeix una lluita per a la supervivència.

 

- Entre els individus d'una mateixa població existeix variabilitat.

 

- El medi selecciona els organismes que estan ben adaptats. Els individus d'una població determinada que tinguin una variació avantatjosa per a un ambient determinat, tidran més possibilitats de sobreviure que els que no la tinguin.