Primer home en trepitjar la Lluna

Un petit pas per a un home, Neil Armstrong, i un gran pas per a la humanitat, especialment per als nord-americans, que quan van posar els peus a la Lluna, fa 40 anys, van passar al davant de la Unió Soviètica en l'anomenada "carrera de l'espai". I no per qüestions científiques, sinó per estratègia militar. El 20 de juliol del 1969 els EUA van clavar la bandera de les barres i estrelles a la superfície de la Lluna, una bandera que simbolitzava el pes de la seva força militar respecte a l'aleshores Unió Soviètica.

Mai més des de llavors la NASA, l'agència espacial nord-americana, ha tornat a disposar de tanta dotació pressupostària com en aquella operació. De fet, els viatges a la Lluna es van deixar de fer davant la perplexitat de la comunitat científica, que veia frustrats els seus projectes d'investigació.

 

 

Neil Alden Armstrong

(nascut el 5 d'agost de 1930) és un pilot d'avió, astronauta, pilot de proves, enginyer aeronàutic, professor d'universitat i Aviador Naval dels Estats Units. Va ser la primera persona en trepitjar la Lluna. Al 1962, Armstrong va ser seleccionat per la NASA com a astronauta. Va servir de pilot comandant de reemplaçament per a la missió Gemini 5 al 1965. El seu primer vol espacial va ser a bord de la nau Gemini 8 el 1966, on va ser comandant, sent un dels primers ciutadans americans en volar a l'espai (Joseph Albert Walker va ser el primer ciutadà americà en anar-hi, a bord de la X-15 Flight 90 pocs anys abans). Malauradament la missió es va avortar poc després de l'acoblament per un mal funcionament dels impulsors de maniobra. El mateix any, va ser el pilot comandant de reserva per a la missió Gemini 11. El 1968 va ser el comandant de la tripulació de reserva de la missió orbita Apollo 8. Armstrong va estar apunt de morir durant un entrenament en un vehicle de recerca lunar (LLRV) el 6 de maig de 1969.

 

El segon i últim vol espacial d'Armstrong va ser com a comandant de l'Apollo 11 aterrant a la Lluna el 20 de juliol de 1969. En aquesta missió, Armstrong i Buzz Aldrin van descendir del mòdul lunar i va passar-se 2 hores i mitja explorant mentre Michael Collins es quedava al mòdul de comandament. Armstrong ha rebut la Medalla d'Honor del Congrés dels Estats Units.

La missió Apollo 11 va ser llançada des del Centre espacial John F. Kennedy, Florida el 16 de juliol del 1969. Durant el Llançament de Apolo 11, el cor d'Armstrong va assolir una taxa màxima de 110 batecs per minut.

 

 

Viatge cap a la Lluna.

 

L'aterratge a la superfície de la Lluna va succeir a les 20:17:39 el 20 de juliol de 1969. Quan un sensor nau) es va il.luminar Aldrin i va cridar: "Contactar amb la llum." A mesura que la nau es van establir a la superfície Aldrin va dir llavors: "Està bé. Parada del motor", i Armstrong, va dir, "Shutdown". Les primeres paraules que Armstrong va dirigir de manera intencional al Control de Missió i el món de la superfície lunar van ser: "Houston, aquí base Tranquilitat. L'àguila ha aterrat". Aldrin i Armstrong van celebrar amb una encaixada de mans i amb un copet a l'esquena abans de tornar ràpidament a la llista de tasques necessàries per preparar el mòdul lunar per a l'enlairament des de la Lluna, que en cas d'emergència es desenvolupen durant els primers moments a la superfície lunar. Durant l'aterratge crític, l'únic missatge de Houston va ser "30 segons", és a dir, la quantitat de combustible a l'esquerra. Quan Armstrong va confirmar tocar terra, Houston va expressar les seves preocupacions durant l'aterratge manual com "Tens un munt de nois a punt de color blau. Estem a respirar de nou"


 

Caminant per la Lluna.


Armstrong i Aldrin van estar llestos per sortir al carrer, l'escotilla es va obrir i Armstrong va fer el seu camí per la primera escala. A la part inferior de l'escala, Armstrong va dir: "Jo vaigbaixaré ara el LEM " (en referència al mòdul lunar de Apolo). Després es va girar i va posar la seva bota esquerra a la superfície a les 02:56 del 21 de juliol de 1969. Llavors va parlar de la famosa frase "Això és un petit pas per l'home, un gran salt per a la humanitat."


Retorn a la Terra.

 

La tripulació de l'Apollo 11 va retornar a la Terra el 24 de juliol del 1969 aconseguint el reconeixement mundial per la seva fita. 

A hores d'ara, Neil Armstrong ha reconegut que li "encantaria" viatjar fins a Mart, encara que ha reclamat la conveniència de nous vols tripulats a la Lluna, mitjançant prospeccions mineres, per extraure les fonts energètiques necessàries que permetin afrontar a la Terra la escassesa de recursos barats per a la supervivència humana, com el petroli. Tot i les evidències de que es Armstrong va trepitjar la Lluna alguns científics creuen que va ser tot una farsa de la Nasa per poguer passar davant d'Estats Units, ja que la bandera dels Estats Units undejava, i segons ells a la Lluna no hi ha vent; també que la petjada d'Armstrong tindria que ser menys profunda ja que el seu pes a la Luna és menor que a la Terra.

 

 

 

A hores d'ara, Neil Armstrong ha reconegut que li "encantaria" viatjar fins a Mart, encara que ha reclamat la conveniència de nous vols tripulats a la Lluna per, mitjançant prospeccions mineres, extraure les fonts energètiques necessàries que permetin afrontar a la Terra la creixent escassesa de recursos barats per a la supervivència humana, com el petroli. I també ha afegit: "Des del mar de la tranquil·litat, la Terra penjava sobre meu. Era un penjoll turquesa sobre un cel de vellut negre", ha recordat per explicar, irònicament, la necessitat de mesurar aquesta distància "per poder passar les despeses" a la NASA".

 

I aquí us deixem un video sobre el suposat fals viatje a la Lluna.