Estrelles

Les estrelles són masses de gasos, principalment hidrogen i heli, que emeten llum. Es troben a temperatures molt elevades. Al seu interior hi ha reaccions nuclears. Un exemple d'estrelLa és el Sol, ja que té llum propia i també està format per gasos. Veiem les estrelles com a punts lluminosos molt petits, i només de nit, perquè estan a enormes distàncies de nosaltres. Les estrelles estan en ràpid moviment, però a distàncies tan grans que els seus canvis de posició es perceben només a través dels segles.Totes les estrelles que podem veure pertanyen a la nostra galàxia. Si ens hi fixem podem veure que tenen colors: les estrelles blanques són les més calentes i joves, les grogues són semblants al nostre Sol i les vermelles , són gegants que es troben al final de la seva vida.

Els homes de l'antiguitat van agrupar les diferents estrelles imaginant-se figures de persones i animals, són el que anomenem constel·lacions. Aixó els servia per orientar-se en el cel. Per enrecordar-se del seu nom van fer servir les persones i animals que sortien als seus mites.

Les constel·lacions són diferents segons l'any i l'època. Al nord es troben les constel·lacions circumpolars, que estàn al voltant de l'estel polar, al sud varia segons l'època de l'any. A l'hivern és visible la constel·lació d'Orió.

Una estrella es divideix en nucli, mantell i atmòsfera. En el nucli es produeixen les reaccions nuclears que generen la seva energia. El mantell transporta aquesta energia cap a la superfície i es divideix en dues zones: radiant i convectiva. L'atmòsfera és la part més sueperficial i més visible. Es divideix en Cromosfera, Fotosfera i Corona Solar.

 

 

Vida i evolució de les estrelles


Les estrelles no són eternes, també tenen la seva vida i la seva extinció. L'evolució d'una estrella és la següent:

1. Es forma l'estrella a partir d'un núvol de gas i pols.

2. Es fa gegant i es produeixen reaccions nuclears

3. L'estrella segueix estable mentre consumeix la seva matèria.

4. Desde La Terra seguim observant l'estrella durant un temps, encara que hagi desaparegut.

5. L'estrella es refreda i es dilata.

6. Creix fins a convertir-se en un gegant roig.

7. Es dilata fins que explota.

8. Es transforma en una nova i llença materials a l'exterior.

9. El resta es contrau.

10. Es fa petita i brilla amb una llum blanca fins que s'apaga.

11. Esdevé una nana negra (el residu que deixa l'estrella)

 


 

Noves i supernoves

 

Antigament, a una estrella que apareixia de cop on no hi havia res, se l'anomenava nova, o estrella nova . Però aquest nom no és correcte, ja que aquestes estrelles existien molt abans de que es poguessin veure a simple vista. Una nova és una estrella que augmenta enormement la seva brillantor sobtadament i després empal·lideix lentament, però pot continuar existint durant cert temps.Tant les noves com les supernoves aporten materials a l'Univers que serviran per formar noves estrelles. Una nova incrementa la seva lluentor original , després entra en un període de transició, durant el qual empal·lideix, i cobra lluentor de nou; a partir d'aquí empal·lideix a poc a poc fins arribar al seu nivell original de lluentor. Exploten perquè les seves capes exteriors han format un excés d'heli mitjançant reaccions nuclears i s'expandeix amb massa velocitat com per ser continguda. L'estrella allibera la seva massa com una capa de gas. L'estrella resultant és una nana blanca.


 

 

Una supernova és una estella que igual que la Nova allibera part de la seva massa però l'explosió que provoca destrueix o altera a l'estrella. Les supernoves són molt més rares que les noves. L'explosió d'una supernova és més destructiva i espectacular que la d'una nova, i molt més rara. Això és poc freqüent en la nostra galàxia, i malgrat el seu increïble augment de brillantor, poques es poden observar a simple vista.

Fins 1987 només s'havien identificat tres al llarg de la història. La més coneguda és la que va sorgir el 1054 i les restes es coneixen com la nebulosa del Cranc. Les estrelles molt grans exploten en les últimes etapes de la seva ràpida evolució. De l'explosió d'una supernova queden poques restes, excepte la capa de gasos que s'expandeix. 

 

 


Forats negres 

 

Els forats negres són cossos amb un camp gravitatori molt gran.No pot escapar cap radiació electromagnètica ni lluminosa, per això són negres. Estan envoltats d'una "frontera" esfèrica que permet que la llum entri però que no hi surti. Hi ha dos tipus de forats negres: cossos d'alta densitat i poca massa concentrada en un espai molt petit, i cossos de densitat baixa però massa molt gran, com passa en els centres de les galàxies. Si la massa d'un estel és més de dues vegades la del Sol, arriba un moment en el seu cicle en què ni tan sols els neutrons poden suportar la gravetat. L'estrella es col·lapsa i es converteix en forat negre.