Mart

Mart

és el quart planeta del Sistema Solar. Conegut com el planeta roig pels seus tons rosats, els romans li van posar el nom del seu déu de la guerra. Forma part dels denominats planetes tel·lurics (de naturalesa rocosa, com La Terra) i és el planeta interior més allunyat del Sol.

La superfície de Mart presenta característiques morfològiques tant de la Terra com de la Lluna: cràters, camps de lava, volcans.

La composició del planeta Mart és fonamentalment basalt volcànic amb un alt contingut en òxids de ferro que proporcionen el característic color roig de la superfície.

El planeta Mart té una atmosfera molt fina, formada principalment per diòxid de carboni,que es congela alternativament en cadascun dels pols. Conté només un 0,03% d'aigua, mil vegades menys que la Terra.
Els estudis demostren que Mart va tenir una atmosfera més compacta, amb núvols i precipitacions que formaven rius. Sobre la superfície s'endevinen solcs, illes i costes.

 

Les grans diferències de temperatura provoquen vents forts. L'erosió del sòl ajuda a formar tempestes de pols i sorra que degraden encara més la superfície.

Mart té dos satèl·lits, Fobos i Deimos. Són petits i giren ràpid prop del planeta. Això va dificultar el seu descobriment a través del telescopi. 

 

Surcos en Marte

 

Hi ha vida a Mart?

 

Malgrat els recents descobriments, les opinions varien considerablement, amb grups que sostenen que la vida a Mart és impossible, i un altre grup que declara que la vida a Mart és un fet comprobat.Encara que la majoria de la comunitat científica descarta la possibilitat de vida present a Mart, persisteixen alguns dubtes si mai va existir vida a Mart quan la seva atmosfera era més densa i l'aigua líquida existia en abundància. Abans de l'exploració espacial, es pensava que podia haver vida a Mart. Les observacions demostren que no té, encara que podria haver tingut en el passat. En les condicions actuals, Mart és estèril, no pot tenir vida ja que la seva terra està seca i oxidada, i rep del Sol massa rajos ultraviolatsEl 1976 la missió espacial Viking 1 va enviar a la Terra fotografies d'una regió de Mart coneguda com Cydonia. En aquestes fotografies apareixien uns altiplans que tenien forma de cares, la gent es va alarmares va tenir en compte la possibilitat de que hi haugés vida. Però al cap d'uns anys es van tornar a fer unes fotografies i es va descobrir que aquestes cares no eren més que simples accidents geogràfics.

 
H.g Wells la guerra dels mons

El 30 d'octubre de 1938, Orson Welles va adaptar el clàssic La guerra dels mons, novel·la de ciència ficció d'HG Wells, a un guió de ràdio. En la introducció del programa explicava que es tractava d'una dramatització de l'obra de H. G. Wells; Immediatament després van passar a la banda de música, i la van interrompre per informar de la fictícia invasió des de Mart. Una de les intervencions era:

"Senyores i senyors, això és el més terrorífic que mai he presenciat … Espera un minut! Algú està avançant des del fons del forat. Algú … o alguna cosa. Puc veure escodrinyant des d'aquest forat negre dos discs lluminosos … Són ulls? Potser són una cara. Potser és ..."

Els oients que van sintonitzar l'emissió i no van escoltar la introducció van pensar que es tractava d'una emissió real de notícies, la qual cosa va provocar el pànic als carrers de Nova York i Nova Jersey (on suposadament s'haurien originat els informes). La comissaria de policia i les redaccions de notícies estaven bloquejades per les trucades d'oients aterroritzats i desesperats que intentaven protegir-se dels ficticis atacs amb gas dels marcians. L'endemà van saltar protestes exigint responsabilitats al cap d'Orson Welles i una explicació, de manera que el propi Orson Welles va demanar perdó per la broma de Halloween, considerada una burla pels oients. La histèria col·lectiva va demostrar el poder dels mitjans de comunicació de masses, i aquest curiós episodi també va catapultar al cim la carrera de Welles.