La Lluna

És l'únic satèl.lit natural de la Terra i l'únic cos del Sistema Solar que podem veure en detall a ull un o amb instruments senzills.

No té atmosfera ni aigua, per això la seva superfície no es deteriora amb el temps, si no és per l'impacte ocasional d'algun meteorit.

Es veuen unes zones més clares i altres de més fosques. A les més fosques se les anomena mars, perquè a l’antiga Grècia es pensaven que eren zones cobertes d’aigua. Les més clares reben el nom d’altiplans.

En realitat els mars són grans extensions de magma, que va sortir de l’interior del planeta després de l’impacte de grans meteorits. Són estructures molt grans, fàcilment visibles a ull nu o a través d’uns prismàtics. El 20 de juliol de 1969, Neil Armstrong es va convertir en el primer home que trepitjava la Lluna, formant part de la missió Apollo 11. 

 

 

 

La formació de la lluna

 

Les teories que hi ha sobre la formació de la lluna són:

 

- Teoria de fissió: Suposa que la terra i la lluna van formar alguna vegada un sol cos i que part de la massa d'aquest va ser expulsada per la forta rotació que en aquell moment hauria experimentat aquest cos.


- Teoria de Captura: Suposa que la lluna era un astre independent, format en un lloc i temps diferent als del nostre planeta. Segons aquesta Teoria la lluna hauria tingut una òrbita molt excèntrica al voltant del sol, la qual hauria estat alterada a causa dels planetes majors, sent, en cert moment, atrapada per la gravetat de la terra.


-Teoria d'acreció binària: Suposa que la formació de la terra i la lluna van succeir al mateix temps, a partir del mateix material i en la mateixa zona del sistema solar. Un punt de suport per aquesta Teoria és que la datació radioactiva de les roques lunars daten una edat molt semblant a la de la terra.


 - Teoria del gran impacte: és la teoria científica actualment més acceptada per explicar la formació de la lluna. Aquesta teoria diu que la lluna es va originar com a resultat d'una col·lisió entre la terra i un planeta d'aproximadament la mida de Mart. Aquest planeta rep el nom de Theia o Orfeu.

 

 

Les fases llunars

 

 La Lluna brilla perquè reflecteix la llum del Sol. Com que la Lluna gira al voltant de la Terra, això fa que el tros il·luminat vagi canviant contínuament, segons quina sigui la seva posició respecte de la Terra i del Sol.

Els diferents aspectes que mostra la Lluna s’anomenen fases. Les principals són:

 

Lluna nova: no veiem la Lluna perquè el cantó que mira cap a nosaltres

no està il·luminat.


En els dies següents, anirà apareixent una petita

franja il·luminada a la dreta, que dia a dia s’anirà fent més gran.

Quart creixent: només té il·luminada la meitat dreta (té forma de D).
Cada dia que passa el tros il·luminat és més gran.

Lluna plena: tot el disc lunar està il·luminat.

Després d’això, començaran a aparèixer ombres pel cantó de la dreta,

i cada dia el tros il·luminat anirà decreixent.

Quart minvant: tan sols està il·luminada la meitat esquerra

(té forma de C).

Cada dia que passa el tros il·luminat s’anirà fent més petit, fins que

tornarem a estar en la fase de Lluna nova.

 

Rotación de la luna